diumenge, 4 de gener de 2015

TÀPERA I "GEMEGANT EL TEU NOM"


L’any 1986, en col·laboració amb el professor Vicent Ferrer, vaig fer una selecció dels millors poemes que havia escrit fins aleshores i m’autopublique un quadern de poesia titulat A tu, del viatger estrany, una petita col·lecció de dotze poemes.
Deu anys més tard, aprofitant la posada en marxa de les separates de poesia de la revista L’Aljamia Quaderns de Rafalell, revisite els poemes i els reescric.
Aquestes dotze composicions, segons explicava el poeta Vicent Penya en el pròleg, «són uns poemes directes, plans, sense excessiva retòrica innecessària, on el poeta (el jo masculí anomenat viatger estrany) clama a una segona persona que té una presència constant en tots els poemes, a un tu femení que inunda de joia i d’angúnia aquest viatger...».
Una dècada més tard d’aquesta reedició el músic i cantant Manuel Garrido “Garri Campanillo” (exPep Laguarda i Tapineria) s’acosta al poemari sense cap idea preconcebuda i tria el poema número 8 per a fer una cançó sota el títol de Gemegant el teu nom.


Un parell d’anys després el grup Tàpera, del qual forma part Garri, decidix incloure el tema en el seu nou treball discogràfic, A la muntanya, aleshores Josep Vicent Tallada vist la cançó amb uns arranjaments musicals per a fer-la entrar de ple en l’estil del grup, folk d’origen nord-americà marcadament eclèctic que rep influències del blues, del rock, del jazz, de la nova cançó i del pop.
Tàpera és una banda amb un contacte molt fluid amb la poesia valenciana, alguns dels seus membres formen part del grup Oh foll amor! en el qual també participa el poeta i rapsode Pau Sanchis.
Gemegant el teu nom és un text dramàtic que ens parla del naufragi personal que ha patit el poeta víctima d’una ruptura provocada pel desamor. Al bell mig de la foscor que el nega el nom de l’estimada és una llum que el salva de l’enfonsament final.


El tàndem Garri-Tallada opta per traure-li una mica de ferro al dramatisme de la lletra, evitant de caure en la temptació d’afegir-li una melodia trista, i deixen caure la lletra sobre una lírica esperançadora, que invita a jugar amb la fantasia d’una possible resposta.


En la cançó intervenen una flauta i un baix que durant la gravació van estar a càrrec de Josep Vicent Tallada, i una guitarra acústica i la veu inconfusible de Garri.

El tema, com el mateix poema, és senzill, directe, sense artificis ni retòriques sonores banals i és possiblement en aquests trets on rau la seua força i bellesa.

Cap comentari:

Publica un comentari