"CAVALLERS ARA VA DE BO" I GENT DEL DESERT

La lletra de la cançó Cavallers, ara va de bo, que el grup Gent del desert va incloure en el seu treball discogràfic Processionària (Comboi records, 2014), és una adaptació del poema de Manel Alonso Han portat el nen a la festa del terror, que forma part del poemari Correspondència de guerra, al qual se li han afegit un vers nou: «Cap mort no és estúpida», del poemari del mateix autor Com una òliba, i una tornada l’autor de la qual és Jesús Barranco. La música i els arranjaments són també de Barranco, que junt amb Xavi Torró han tingut cura de la gravació i mescla, i amb Javi Carnisser del màster.

Gent del desert és una banda que es caracteritza per un so eclèctic, transfronterer entre el folk autòcton i el d’arrel anglosaxona, el rock i la cançó d’autor. Amb els cantautors compartixen el gust per les lletres cuidades i la poesia.

Cavallers, ara va de bo es va estrenar en directe el 15 de juny del 2012 durant la presentació de l’antologia poètica Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes a les instal·lacions de les destil·leries Pla de Puçol.

El poema naix després de la lectura que fa el seu autor d’un reportatge sobre la vida dels xiquets i xiquetes que són reclutats a la força com a soldats i prostitutes en les guerres del continent africà, i d’una manera contundent i amb un inici que busca paral·lelismes amb la vida d’un infant occidental s’hi retrata una realitat d’una cruesa esfereïdora.

Jesús Barranco deixa caure la lletra sobre una base musical allunyada d’Àfrica, potser amb ecos del passat domini colonial britànic al continent, bressol de bona part dels conflictes actuals. Un so amb clares reminiscències de la música celta del passat i d’alguns grups musicals irlandesos del present, com ara The Cors. La cançó té un ritme molt marcat, ballable, és com el d’una marxa que desprén una gran atmosfera èpica. Hi destaquen els solos del flautí, a càrrec de Xavier Requena, els cors en la tornada de Miquel Barranco i la guitarra steel a càrrec d’Honorio Barranco, durant el solo de la qual s’escolta una veu que fa una mena d’uníson cantant My lagan love, un clàssic de la música d’Irlanda.

La contraposició de l’atmosfera musical amb la cruesa del missatge del poema creen un oximorón estétic, que la interpretació vocal de Jesús Barranco trenca, supera i fa bell a pesar de la seua duresa.