dilluns, 2 de febrer de 2015

ARTUR ÀLVAREZ I "COM UNA ONADA"


El cantautor de Castelló de la Plana Artur Àlvarez és, junt amb Paco Muñoz, Ovidi Montllor, Raimón i Miquel Gil, un dels músics que més s’ha acostat a la poesia valenciana per a compondre les seues cançons, ajudant d’aquesta manera a divulgar i a popularitzar un gènere minoritari. 
Àlvarez ha publicat treballs en què s’ha centrat en autors castellonencs com ara Bernat Artola, Miquel Peris i Segarra i una sèrie d’autors contemporanis com ara Josep Porcar, Nel·lo Navarro o Susanna Lliberós. A diferència de Gil i Muñoz, Àlvarez també és poeta i ha participat en diversos reculls de poesia de les comarques de Castelló.


El seu estil personal està marcat per la influència que sobre la seua manera de compondre i de cantar han exercit tres grans monstres de l’anomenada cançó d’autor: Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat i Lluís Llach, d’entre els quals pense que hi ha més ecos en les seues cançons d’Aute que de cap altre. També, pel timbre de la seua veu, pel to intimista de les seues cançons i eixa estima per la poesia, trobe un cert parentesc dels seus treballs discogràfics amb alguns del cantautor solsoní Roger Mas, ara mateix estava pensant en aquells en què Mas musica Jacint Verdaguer.
Artur Àlvarez, que porta més de trenta anys en el món de la música, acaba d’editar un cedé recopilatori amb els millors temes dels darrers deu anys, el qual acompanya un llibre amb totes les lletres més una petita antologia poètica. Encara en plena promoció, ha compost i ha gravat un nou tema: Com una onada, del llibre Si em parles del desig (Onada edicions), de Manel Alonso i Català.
Pense que era només una qüestió de temps que Àlvarez i Alonso es trobaren. Sobretot eixa part de la poesia de Manel Alonso on l’amor i l’erotisme es barregen amb la tendresa i la passió.
La música i els arranjaments de Com una onada han estat a càrrec d’Artur Àlvarez i fins i tot els teclats i la percussió, i com en la majoria dels seus treballs anteriors ha comptat amb la col·laboració de Carlos Àlvarez, que ens oferix un impressionant solo de guitarra.
Estem davant d’una cançó intimista, cuidada, amb una tornada encomanadissa, que sublima la bellesa del nu femení suggerint un paradís de tendresa i plaer en la mirada d’aquell que l’observa, un goig per als sentits.

Cap comentari:

Publica un comentari