Àngel Martínez Moreno
Benvolgut Manel, finalment he pogut llegir el teu llibre Quadern
per al meu fill Arnau, i ho he pogut fer fluidament i gaudint-lo. No soc ni
tinc les qualitats d’un crític literari però sí que em considere un bon lector
i és des d’eixa perspectiva que voldria dir-te que el poemari m’ha
semblat excel·lent, tant en la forma com en el contingut. L’he
llegit entenent que pretenies elaborar un retrat biogràfic d’Arnau però també de
tu mateix i de la vostra relació. M’ha agradat especialment el llenguatge, que
permet al lector entrar al text, que l’incorpora, li fa un lloc entre vosaltres
i li atorga el dret a sentir-se còmplice i involucrat en una història
que pertany a altres (vosaltres dos) i experimenta que, malgrat això,
li és permès de compartir-la. El lector es pot reconèixer en els versos
fàcilment i sap tothora de què parles. Són versos que convidaran qui els llija
a fer-los seus i poder viure’ls com si foren propis. La identificació amb el
poeta és immediata i jo diria que inevitable. Així, en tant que lector vull
donar-te les gràcies per haver compartit una experiència tan terrible i
haver-la transmutat en versos i la millor poesia.
Per altra banda, i ja des d’una altra perspectiva, no menys
important, supose que haurà estat una bona ferramenta que ajuda a l’elaboració
del dol i la integració de la pèrdua tant per a tu com per a sa mare i els seu
germà, així com per a altra gent propera. També des d’aquesta consideració es
tracta d’un llibre excel·lent.
Malgrat les circumstàncies que t’han portat a l’escriptura de
poemari, enhorabona pel resultat. I tingues la certesa que també li serà de
força utilitat a altres persones que potser es trobaran en situacions
semblants.
Una abraçada.
*Àngel Martínez Moreno és poeta, psicòleg social i especialista en psicologia clínica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada