diumenge, 10 de gener de 2021

LA PERSISTÈNCIA PER SALVAR LA MEMÒRIA

 


Albert Calls i Xart*

Quadern per al meu fill Arnau (Col·lecció Mare Nostrum, número 51. Editorial Neopàtria. Alzria, 2020), de Manel Alonso i Català, és un llibre colpidor. Tant de bo mai s’hagués hagut d’escriure ni de llegir! Però la vida és més forta que nosaltres i els nostres desitjos i del dolor profund de la pèrdua del fill surt aquesta carta escrita per necessitat, des de les profunditats i l’amor paternofilial de Manel a Arnau, qui malauradament ens va deixar aquest any passat.

Poemari escrit a través dels records i el dolor, carta tan personal com intransferible en la qual a cop de vers anem retrobant-nos l’Arnau, que amb 25 anys d’existència ha deixat el llegat d’una trajectòria intensa, sembrada d’amics i projectes, anhels de llibertat i somnis que un tràgic destí va estroncar.

Es fa difícil escriure sobre aquest llibre punyent, colpidor, senzill i directe, que no podem separar de la vida. La paraula s’alça com un darrer clam dolorós i trenca totes les barreres de les febleses i grandeses que tenim com a humans.

A vegades la realitat esmicola la literatura, quan la vida ens aplana i els poemes esdevenen un crit davant de la impotència i un salvavides per aferrar-se amb desesperació als records. Aquest llibre ens parla de grans persones. I de la voluntat de salvaguardar la memòria contra la fragilitat del viure.

El més petit de tots,

massa tendre per a la vida,

enlairava la bandera de la llibertat d’expressió”.



Quadern de Ca Perla, de Manel Alonso i Català, (Col·lecció Manuzio Narrativa. Editorial Neopàtria. Alzira, 2020) és l’altre títol de l’autor valencià, previ a Quadern per al meu fill Arnau.

En aquest cas es tracta de prosa directament al servei de la memòria, un pretext però per reflexionar sobre un mateix i l’entorn, la globalitat i universalitat d’allò més proper.

Recordo aquell primer títol de Manel Alonso, de fa uns quants anys, La veu d’un poble, autor que des del Puçol més local s’ha anat projectant al món global del segle XXI, amb una trajectòria literària consolidada i sent un activista cultural de primer ordre.

A través de la seva prosa vindicativa ha anat enregistrant figures i paisatges del seu tarannà vital, la demostració que allà on vivim pot ser el centre del món si tenim la capacitat d’observar amb els ulls interiors de la nostra ment.

L’autor ens recorda en el llibre que és de poble, li agrada ser-ne, “encara que aquest no és aquell que fou”, ens diu. A Quadern de Ca Perla ens parla de la família i els veïns, el pas del temps i la incidència dels uns amb els altres, la memòria compartida de tots aquells que són els nostres companys de viatge.

I és que a poc a poc, llibre a llibre, en Manel ha anat escrivint la seva història i la del seu món, el miracle de la literatura de preservar el record que malda sempre per desaparèixer.

En aquest Quadern s’hi apleguen opinions, comentaris, apreciacions, emotius moments i petits grans fils que ens lliguen a una memòria col·lectiva compartida. Tot un itinerari vital de sensacions, vivències i emocions, trossos d’eternitat, allò que de veritat importa i que encara que pugui semblar que queda esborrat en ombres i cendres, persisteix.

El cervell és una calaixera on guardem, aparentment desordenats, plens de pols i teranyines, els nostres records”.



*Poeta, narrador, agitador cultural i periodista nascut a Cabrera de Mar el 1966.

Cap comentari:

Publica un comentari