SOBRE UNA ENQUESTA, O QUI NO TÉ FAENA, EL GAT PENTINA

Com que soc una persona curiosa i, a més, sempre he tingut la necessitat de saber quina és la recepció del meu treball literari entre els lectors, conscient així i tot dels índex molt baixos de lectura en llengua pròpia que hi ha al País Valencià i de l’escassa incidència de la meua obra en altres territoris; i com que soc pare de sociòleg i un cert interés se m’ha enganxat per la qüestió per via filial; i com que a més qui no té faena el dimoni li’n dona, vaig decidir durant la primera setmana de febrer fer una enquesta, un sondeig, amb l’objectiu de saber quines són les quatre obres, una per gènere literari, que més els han agradat als meus lectors. Aquest 2021 farà trenta-cinc anys de l’edició del meu primer quadern de poesia, A tu, del viatger estrany (autoedició, 1986).

El sondeig, he de confessar-ho, ha estat un tant irregular, ja que arribar a cinquanta persones que hagen llegit almenys un huitanta per cent de la meua obra ha estat una aventura difícil i complicada. A més, la representació per edats i per sexes és inexistent. Hi ha pocs menors de trenta anys i poques dones, la majoria dels participants són valencians, pocs catalans i cap de les Illes Balears, l’Aragó o l’Alguer.

L’enquesta era de pregunta única: “Quin, des del teu punt de vista, és el millor llibre per gènere literari, poesia, novel·la, narrativa breu i assaig dels que he publicat fins ara?”, i tot seguit afegia una llista d’on havia tret fora les tries personals de poesia, Les hores rehabilitades (Brosquil edicions, 2002) i Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes (Editorial Germania, 2012).

Dues persones van justificar amb un llarg escrit la seua decisió, una de les quals vull publicar en aquest blog amb el seu permís; altres ho han fet amb quatre ratlles i la majoria han anat directament al gra. Altres dos em van assenyalar que m’havia oblidar de posar els llibres que havia escrit destinats al públic infantil.

N’hi ha un que afirma amb contundència que els millors llibres són els que he publicat els darrers anys. Altres que els és molt difícil elegir i de vegades em donen dos títols.

Un altre s’excusa per no haver llegit tots els títols i no vota afegint tot seguit: “La teua literatura ha rebut per part de crítics, lectors i autors una molt bona opinió”. Una de les poques dones que ha participat m’assegura  que “no en puc elegir un de cada”, i això que és una de les persones que més a fons coneix la meua obra.

N’hi ha quatre que no han votat un dels gèneres, en un cas novel·la, en un altre narrativa breu i en dos poesia. I n’hi ha un que ha votat un llibre que no havia posat en la llista, Puçol en la memòria (Publicacions de l’Ajuntament de Puçol, 2015).

He tingut la sorpresa que el darrer títol editat, Quadern per al meu fill Arnau, que acaba d’eixir i ha tingut una distribució nefasta, ha sigut un dels més votats.

Un dels enquestats que ha publicat la pregunta amb la llista de títols en el facebook ha obtingut només una resposta en el seu mur: “Jo em quede amb l’últim pel significat que té”.

Hi ha hagut un seguit de llibres que no han obtingut cap vot, el dietari A mala hora gos no lladra i les col·leccions de poesia A tu, del viatger estrany, Amb els plànols del record (Editorial Germania, 1994) i Un gest de la memòria (Edicions de la Vorera, 1999). Els quatre fa més de dues dècades que es van editar, no van tindre una bona distribució i a hores d’ara no es troben ni en llibreries de vell. Amb un únic vot s’han salvat en poesia Com una òliba (Editorial Aguaclara, 2002), la col·lecció de microcontes Espècies en perill d’extinció (La impremta arts gràfiques, 1998), que personalment considere un antecedent d’El carrer dels Bonsais (Ajuntament de Catarroja, 2000) i els dietaris Estiu de 1987 i El temps no vol quedar penjat, que junt amb A mala hora gos no lladra conformen una trilogia que va editar Llibres de l’Aljamia del 2005 al 2010.

On la diferència de vots ha sigut més notable i la predilecció dels lectors més clara és en el gènere de novel·la, on Entre les urpes del gat (Editorial 3i4, 2018) ha estat el més votat, seguit a distància per En el mar de les Antilles (Oikos-Tau, 1998). En assaig també ha gaudit de la predilecció del públic Les petjades de l’home invisible (Quorum llibres, 2017) i a una curta distància ha quedat Quadern de Ca Perla (Editorial Neopàtria, 2020). En narrativa breu, la pugna ha estat pel segon i tercer lloc, que s’han disputat L’ombra del bou (Editorial Neopàtria, 2016) i El carrer dels Bonsais, encara que la majoria dels vots els ha recollit Els somriures de la pena (Onada edicions, 2011). En poesia el vot ha estat molt disputat entre els llibres Quadern per a Joan (Editorial Neopàtria, 2019) i Quadern per al meu fill Arnau (Editorial Neopàtria, 2020), potser perquè, com diu el professor Adolf Piquer en el llibre La identitat narrativa valenciana en el segle XX (Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d’Estudis i Investigació, 2020), “principalment perquè la literatura és emoció per se”.

I aquest ha estat el resultat. Només agrair a tots els qui han col·laborat en l’enquesta el seu temps i la seua estima.