dissabte, 19 de desembre del 2020

QUADERN PER AL MEU FILL ARNAU

 


Per Sílvia Tarragó i Castrillón*

Arnau era el fill de dos grans amics meus, Manel i Pilar, i com que l'amistat amb els seus pares ve de lluny, la seva existència sempre va ser present en la meva. El vaig conèixer de nadó, de nen i de jovenet, però no ha estat fins que aquesta existència seva es va escapçar, que m'he adonat de tot el que era Arnau.

El seu gran sentir, les seves ganes d'un món just i lliure, van condensar els seus dies en un impuls que es va manifestar en un munt d'iniciatives. Totes aquestes accions van arribar a moltíssimes persones en les que ha deixat una profunda empremta. Perquè hi ha esperits que són així, com l'Arnau, que arriben per canviar-nos la perspectiva del món i que ens retornen la confiança en les persones.

En Quadern per al meu fill Arnau (Col·lecció Mare Nostrum, número 51. Editorial Neopàtria S.L. Alzira, 2020) participem del diàleg que el seu pare, l'escriptor Manel Alonso, li fa arribar des del dolor de la seva absència, des del buit que ha deixat, però sense perdre de vista la dimensió de la seva ànima, sacsejada i sempre inquieta en l'ànsia de millorar el món.

Un poemari trencador, però descarnadament lúcid en què l'autor transita per la vida del seu fill. I en aquest recorregut no només l'eternitza, sinó que el redescobreix. Un magnífic exercici d'amor i literatura.

*Periodista i Escriptora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada