diumenge, 17 de maig de 2020

QUADERN DE CA PERLA




Per Berna Blanch

Quadern de Ca Perla és l’últim treball de l’autor valencià Manel Alonso i que ha publicat recentment en una acurada edició l’editorial d’Alzira Neopàtria. Escriptor, editor, conta contes, animador cultural i un llarg etcètera, Alonso no ha parat des de fa molts anys d’escriure i de treballar activament per la cultura d’aquest país. No anem a descobrir un home amb un llarg i reconegut currículum que ha dedicat la seua vida a la literatura des de molt variades vessants, ha conreat la novel·la, el conte, la poesia, el relat i els dietaris, pels que té una predilecció especial.
    Quadern de Ca Perla és una selecció dels articles que Manel ha anat publicant setmanalment en columnes al llarg dels tres darrers anys en l’edició digital del Diari La Veu. Un recull d’articles ben llaçats amb una prosa àgil, de lectura molt amena, potser fins i tot didàctica, amb un ús del llenguatge profundament treballat amb el que ha aconseguit donar al lector la sensació de la conversa; com narrant-nos a viva veu successos i anècdotes. Però no ens enganyem, sovint el text, que esvara en la seua lectura, passa de l’expressió col·loquial a una prosa carregada de bellesa i sentiment que ens trasbalsa a eixa poesia capaç de ferir-nos amb una sensibilitat exquisida. El llibre és tan humà, i tan nostre, que ens porta del somriure a la nostàlgia per la identificació instintiva amb unes històries, que en el fons, són semblants a les de la nostra pròpia memòria.


     Per la seua estructura de dietari, és fàcil de deixar i de reprendre, d’entrar en ell i transportar-te “ a un temps i un país”, no sols el de l’autor, també el dels que com ell hem tingut, i tenim, uns carrers, uns veïns, uns amics, uns companys de treball, un amor, una terra i unes circumstàncies, al mateix temps, comunes i pròpies. Un dietari escrit des de la vivència, la reflexió dels anys i la visió d’un observador viu i atent que ens reflexa la vida de la societat que el volta en els seus nombrosos angles i perspectives, l’entorn, les relacions personals i humanes, els fets que han anat marcant i condicionant el desenvolupament del nostre context social i geogràfic, prenent concretament al barri vell de Puçol, poble de naixement de l’autor, com a referència.
Històries on no falta tampoc l’humor, la reflexió, la crítica, l’autocrítica i la perspectiva raonada de les coses, les alegries, i els problemes de les diferents èpoques que Alonso va repassant en un conscient o inconscient resum vital que entrega a la maduresa.
Però si alguna cosa trobarem en abundància en aquest llibre és humanitat, la intimitat pròxima del carrer, del barri, la manera de ser i viure d’un poble que es palesa en el seu parlar i les seues expressions. Un llibre que ens parla de la vida, que tanca la vida en un excel·lent retrat d’un país que ha anat canviant a gran velocitat en les darreres dècades. És un recorregut des del llenguatge amb què cridaven les campanes, al llenguatge d’internet, des del llaurador i la vida de camp, a l’especulació urbanística del nostre territori i les nostres platges, dels taüts a l’entrada de casa, als moderns tanatoris i des dels darrers anys de la moral de la postguerra, al naixement i creixement de la democràcia als nostres pobles i ciutats, amb els seus reptes, decepció i esperança, l’evolució en definitiva d’una terra que ha canviat o oblidat costums i formes.
    No puc deixar de recomanar-vos el llibre, ho passareu bé llegint-lo, les seues pàgines us deixaran en el cantó de les vostres vivències.

Cap comentari:

Publica un comentari