dijous, 20 de març de 2014

RAFAEL ESTRADA VERSUS MANEL ALONSO


El cantautor Rafael Estrada Puertos (Castelló de la Ribera, 1958) és un home que sovint agafa les melodies al vol, en un recital o en una lectura de poesia és capaç de trobar una melodia seguint el ritme intern del poema. Estrada, que sempre ha estat un home amic de la paraula, obert i generós, no ha pogut estar-se de dialogar amb els poetes, deixar-se atrapar per la poesia de l’altre i fer-la seua convertint-la en cançó.
A través de la seua discografia podem veure quins han estat els poetes amb els quals més ha dialogat: Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Marc Granell, Josep Manel Vidal i aquest que escriu. Tots els quals tenen en comú una certa manera d’entendre la poesia i, encara que són de diverses generacions, els podríem enquadrar dins de la poesia de l’experiència, ja que practiquen un cert realisme de marcats tocs intimistes. Per bé que, també és cert, tota literatura naix de l’experiència vital de l’autor, de la relació que l’autor té amb la vida, el món i la literatura.

La manera de cantar de Rafael Estrada està influenciada per alguns dels membres més destacats de la Nova Cançó i en especial per Lluís Llach, encara que Estrada vocalitza millor que el de Vergés i té un altre tipus de registre de veu. La manera de compondre les cançons ja és una altra cosa, prové de la confluència de diverses tradicions musicals, la pròpia, la francesa i la dels cantautors de rock anglosaxons.
En dues ocasions Estrada ha decidit musicar poemes de l’autor d’aquest comentari. En la primera va triar el poema Festejaren la sort, del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia, 1998), en la segona ho féu amb el poema Un dia tornaràs, del llibre Correspondència de guerra (Editorial Aguaclara, 2009).


El primer està conformat per uns versos que ens parlen de tristesa i desencant, que l’autor dedica al seu pare i al seu avi, els quals van estar tota la vida esperant un colp de sort per a poder realitzar els seus somnis. Rafael Estrada acotxa el poema amb una melodia on la veu és com un llarg lament contra la desventura i l’oblit. Els arranjaments musicals, que en el seu moment va fer Pau Chafer, inclouen un clarinet baix, Carles Escalera, i una trompeta, Paul Evans, que junt amb les cordes i el teclat creen una atmosfera de desesperança davant d’uns destins que irreductiblement acabaren en la paperera de l’oblit. El drama dels perdedors té la força, la intensitat i la bellesa de la tragèdia.


El segon poema el componen uns versos per a l’esperança i el combat col·lectiu, unes paraules per a no oblidar, per a no resignar-se i assumir les derrotes infligides, és una empenta per a tornar amb les ferides cicatritzades a la lluita, ací el poeta ens diu que els perdedors un dia potser trobaran la victòria. Rafael Estrada convertix el tema en un himne pop, amb influències de la música negra anglosaxona, el soul, i a la formació que l’acompanya a l’estudi de gravació sota el comandament de Pau Chafer li afegix un cor femení que aporta el to èpic a la cançó. La tornada no està en la repetició d’alguna estrofa, sinó en una melodia encomanadissa i suggerent. Estrada canta ací seriós i alhora enyoradís, enyora totes les batalles en les quals ha intervingut, hi ha alegria en la seua veu, una alegria que li oculta el desencant, sap que el seu missatge porta esperança.
No sé si ha estat casualitat o no, possiblement no, ja que la primera de les dues cançons forma part d’un cedé que acompanyava el llibre Reminiscències d’amor i joia, enregistrat l’any 2008, i la segona s’inclou en un cedé que acompanya el llibre Ombres de memòria incerta, enregistrat l’any 2013. Així i tot, són dos poemes amb un missatge radicalment diferent, quan no oposat. En el primer parla del seu univers familiar i íntim, i ho fa d’una manera pessimista, sense ni tan sols donar als perdedors un punt per a l’esperança. En el segon es tracta d’uns versos per a la col·lectivitat, una col·lectivitat vençuda que no derrotada, que és capaç encara de projectar-se en el futur. Dos cants per als perdedors enfocats de manera diametralment oposada.

Cap comentari:

Publica un comentari