diumenge, 6 de febrer de 2011

EN EL MAR DE LES ANTILLES: CINC OPINIONS DE JOVES LECTORS (I)


En el mar de les antilles. Manel Alonso i Català. Brosquil edicions, València, 2005

Per Natalia Aragonés Sabuquillo (1)


RESSENYA

Un jove llaurador valencià anomenat Amigó perd la seva virginitat per obligació del seu pare, cosa que li va fer sentir bastant avergonyit. Més tard abandonà la seva terra per fer el servei militar i en el llibre es fa un paral·lelisme entre l'avanç de la guerra de Cuba i els seus records d'enyorança que fan que el lector capti i conegui que el protagonista va conèixer l'amor vertader i va tindre descendència abans de marxar.
En el mar de les Antilles avança amb ritme imparable en els successos de la guerra, transportant d'aquesta manera el lector fins als llegendaris canvis territorials que es produeixen, però, en el llibre, la història que es narra va molt més enllà del conflicte històric. I és que, al mateix temps, ens fa endinsar-nos i conèixer una veritable història d'amor, en la què el seu protagonista, tot i les ambicions, les passions, les temptacions (en que cau després de molt abstenir-se), en la seva ment es manté "fidel" a si mateix i l'únic que destija és retornar amb la seva estimada dona i recuperar el seu plaer més discret per a ell com és llaurar. En el mar de les antilles és una aventura apassionant en la qual la caserna i els prostíbuls són els principals escenaris, i les fosques missions dels serveis secrets es fonen amb la lleialtat que guarda el protagonista durant tota la història cap al poder irrefrenable de l'amor.

OPINIÓ PERSONAL

Tota la novel·la està redactada en una prosa esplèndida, en la qual sorgeixen diàlegs entre els protagonistes, alguns d'ells en castellà que van molt acord amb les situacions i no interrompen en cap moment el fil de la historia.
La història m'ha fet apreciar l'esperit d'aquells temps, pels que el treball militar era obligatori, i això n'és una cosa a què s'han enfrontat moltes persones en contra de la seva voluntat, amb tants propòsits deixats a terra ferma... i pensar en els que hauran tornat i en els que s'hauran quedat pel camí com succeeix en la novel·la, molt realista i veritablement subjecta a la vida mateixa. El valor de tanta gent llançats a una aventura gens fàcil, a l'amor i al desamor, a la guerra i a la pau, a un món d'espies, de fugitius, d'impostors, de cercadors de somnis que mai retornaran...
M'ha cridat molt l’atenció que el protagonista encara que no ha vist mai el cos de Maria en tot el seu esplendor, ell ha après a estimar el que no ha vist d’ella, fins al punt d’imaginar-la en el cos d'una altra dona. El final per mi ha estat el punt fort, el que més m'ha impactat i commogut al mateix temps. Posar-se en la pell de la Negra Lola és una cosa que contrasta amb moltes realitats, haver deixat tornar a Amigó a Pouet ocultant-li el seu embaràs és el gest més bonic que ha pogut fer, que corrobora el que ja sabem, per tot el que ha fet per ell al llarg de la novel·la, i és que, ella l’ha volgut com ningú. Encara que ell probablement mai la oblidarà ella el tindrà present sempre.


(1) Alumna de 1er de Bachiller del Col·legi Juan XXIII de Burjassot

Cap comentari:

Publica un comentari