dimarts, 2 d’abril de 2019

POEMES DE MANEL ALONSO DEDICATS A JOAN BAPTISTA CAMPOS




El poemari Quaderns per a Joan  (Editorial Neopàtria. Alzira, 2019) és un exercici de transparència expiativa en l'estat anímic personal i creatiu de l'autor, però sobretot una ofrena de Manel Alonso a l'amic i poeta Joan Baptista Campos, abans que aquest deixés el món dels versos en paper i les ales il·luminades d'àngel terrenal. 
Un diàleg versificat que s'inicia el 2010, durant la greu malaltia de Joan, en què l'amenaça subjugadora de la mort commou l'amic i el poeta. La química metafòrica (la medicina filosòfica de l'ànima) i l'afecte personal reaccionen en el laboratori artístic d'Alonso uns anys després, a manera de publicació oberta, fet tan comprensible com explica l'autor en el pròleg del llibre, perquè l'acompanyament en el dolor i l'efecte pal·liatiu de la poesia s'administren amb urgència en la intimitat. En uns versos comparteix la desmitificació de l'ideal de vida (no existeix la felicitat, / només la flaire d'allò que / imaginem que pot ser / i que ens fa nàixer el desig de trobar-la...)  i en altres invoca l'esperança del triomf, que d'alguna manera sempre representa la victòria de la vida sobre la mort (Algun dia escamparà / aquesta nuvolada de sinistres intencions...).
Els primers poemes de Manel van precedits al llibre per uns versos de Joan, equilibri que ens agafa de la mà per a fer el camí de la vitalitat del pensament poètic i l'eternitat d'una persona estimada a qui recordem cada dia gràcies al seu llegat, que s'estima en milers de metàfores i milions de grans moments viscuts amb els seus.
Els poemes i la qualitat humana de Joan, de l'amic Joan, del poeta que vitajava amb versos als ulls i papallones traductores de paisatges, del metge que s'oferí amatent al descarnat propòsit d'empomar al vol la precipitació tràgica de vides alienes, del grauer senzill i treballador que regalava el verb a la gent planera del poble, sempre estan presents entre nosaltres i entre el seu cercle estimat d'El Pont Cooperativa deLletres, al qual pertanyia.
La potència del missatge estableix la comunicació entre dues persones que han elegit la dimensió més directa per a l'intercanvi de confidències i sentiments: l'art de la poesia. Com apunta Manel al pròleg, són uns versos escrits en hores obscures per a un home enamorat de la vida. Poemes resultants de la inquieta bondat del cor i de l'estremida lucidesa literària, en moments de cruesa i fred interior.

Publicat el dia  24 de març del 2019 al blog La llengua no té os


Cap comentari:

Publica un comentari