dimecres, 18 de març del 2015

KING KONG BOY O COM CANTAR ROCK DES DEL CIM D'UNA MUNTANYA


La banda de Gandia King Kong Boy l’any passat ens va oferir el seu primer disc d’estudi, Alcem el vol, amb deu temes produïts per Marc Dasousa, un treball que fusiona diversos gèneres i estils, com ara el reggae, el funk, l’indie o el pop, amb un objectiu clar: fer una aposta sincera, honesta, per la innovació i al mateix temps aconseguir un so propi, personal i reconeixedor.


Durant els primers mesos de l’any 2015, immersos encara en la promoció d’Alcem el vol, participen en el cedé Després vingué la música, un projecte engrescador que els ha obligat a saltar la tanca creativa i acostar-se al camp de la poesia, i concretament a l’obra del poeta Manel Alonso.

U, que és gat vell, carnós i descregut, no ha pogut deixar de preguntar-se quins nexes en comú poden tindre King Kong Boy, o si afinem una mica més: el tàndem creatiu format per la parella Eduard Banyuls, cantant, i Rubén Martín, guitarra, amb el poeta de Puçol. I la resposta ha estat més fàcil, senzilla i diàfana del que em pensava en un primer moment: l’eclecticisme creatiu per una banda i per una altra la passió que Banyuls i Alonso tenen per l’excursionisme de muntanya, i aquest en un grau alt, vull dir capbussar-se al bosc assaborint amb cadascun dels sentits els paisatge fins a sentir que un mateix i aquell conformen un únic ens.


Així, els membres de King Kong Boy han decidit convertir un poema escrit amb un ritme pausat, el ritme d’aquell que bada per senderois i camins mentre apunta mentalment cada petit detall que el colpix, que va recreant l’instant, per a conformar una atmosfera en la qual el jo forma part del tot i el seu estat d’ànim marca la intensitat de la seua mirada, en un rock que li dóna un ritme més intens, un ritme que convertix l’excursionista tranquil en un individu que crida al bell mig de l’aparent soledat de la natura per a expressar el goig de sentir-se viu, de sentir com el seu cos i la seua ment es regeneren amb contacte amb aquella.

I el resultat d’aquesta incursió en el camp de la poesia de King Kong Boy és un suggeridor cant a la llibertat, a l’emoció, a la perfecta simbiosi entre l’ésser humà i la muntanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada