dimarts, 10 de març del 2015

"CANÇÓ INACABADA" I ACID COOKIES


El cantant i compositor Tiko Esteve s’ha acostat darrerament a la poesia de Manel Alonso buscant inspiració per a compondre un nou tema musical.
Esteve és el cantant de dos grups musicals altament influenciats pel hard-rock, el blues-rock i el rock psicodèlic, em referisc als Kave Kanem, amb el qual ha gravat dos treballs discogràfics, i als Acid Cookies, amb els quals recentment ha gravat una maqueta que alguns crítics musicals han qualificat com de les dues millors de l’any.


Després d’haver-se capbussat en l’obra d’Alonso, tant en la poètica com en la narrativa, sense aconseguir trobar la peça literària que l’inspirara, va trobar un poemari inèdit i de fet encara en procés de construcció, Rimes impures, conformat majoritàriament per cinquets, i selecciona i després fusiona en un únic tema sis dels poemes. Sis poemes on el seu autor, amb notables influències dels millors poetes del rock, ens parla d’un món urbà, nocturn, habitat per perdedors, ebris de somnis i d’alcohol i on la música, el rock, el rythman blues i el blues, no només són el so de fons de les seues tragèdies personals, sinó el ritme amb el qual batega el cor de la nit.


Els arranjaments musicals han anat a càrrec del guitarra d’Acid Cookies Pedro Ponce, el qual ha dotat la cançó de la contundència rítmica del rock, la potència lírica del blues i sobretot el so encisador i màgic de la psicodèlia.


Acompanyen Ponce i Esteve Àngel Llaneza, bateria dels Kave Kanem, que li atorga un ritme marcat, enèrgic, vigorós a la cançó, i el baix Òscar Ruiz, també membre dels Kave Kanem. A les guitarres els mateixos Tiko Esteve i Pedro Ponce.
Ponce es mostra com un vertader virtuós extraient a la guitarra sons suggeridors i dotant-la d’un llenguatge propi amb el qual és capaç de construir un gran solo o de dialogar tant amb la base rítmica com amb la veu del cantant. La veu de Tiko Esteve, personal, masculina, va desgranant els poemes un a un, i és apuntalat en alguns moments de la tornada pel cor de veus dels seus companys.

En aquesta ocasió la banda es fa acompanyar a l’harmònica per tota una institució del rock fet a l’Horta de València, Hans Van De Stadt, que li dóna un color i un sabor al so que el mateix poema els demanava.


1 comentari: