dimecres, 17 d’octubre de 2012

LILI, UN ESPECTACLE QUE UNEIX TITELLES I POESIA


Fa uns mesos, mentre redactava el pròleg a l’antologia poètica Quadern dels torsimanys/ Cuaderno de los trujimanes, se’m va ocórrer afegir un nou significat a la paraula torsimany: «Individu que reinterpreta allò que ha estat dit o escrit en una llengua o llenguatge artístic i que ha assumit com a propi i el rediu o el reescriu en una altra llengua o en un altre llenguatge». I tot seguit sumava a tots aquells que havien interpretat els meus poemes en un altra llengua aquells artistes que havien reinterpretat en un altre llenguatge artístic els meus poemes, com era el cas d’un grapat de músics que els havien convertit en cançons. Ara, els membres de la companyia Lluerna teatre s’afegixen a aquest club dels torsimanys de la meua obra que té la seu oficial a Pouet.

Lluerna teatre ha preparat una nova obra de de titelles i objectes, que porta per títol Lili, es tracta d’un espectacle de petit format que té com a eix l’humor i la poesia. Durant la representació el titellaire ens ofereix  una sèrie d’onze números amb titelles i objectes i entre número i número fa una petita presentació on es fa saber el “com” i el “perquè”.  Sis són els poemes triats d’autors com ara Antoni Defez, Federico García Lorca, Josep Mir, Vicent Andrés Estellés, Gonzalo Lagos i Manel Alonso, més una cançó de Jacques Brel. La resta fa referència al teatre popular de titelles. El fil conductor de l’obra és l’ofici de titellaire: quina mena d’impuls aboca a una persona, aparentment normal, a dedicar-se a aquest ofici.


El meu poema, Darrere, del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia. Alzira, 1998), és el que tanca l’espectacle i obre el cel d’on ha de caure la pluja aclaridora de tot plegat, o si més no l’espurna que ha d’encendre la flama…



LILI és un espectacle en el que els seus autors han pretés unir un gènere considerat com a minoritari dins del teatre, com ho són les titelles, amb un altre gènere aparentment minoritari com ho és la poesia dins de la literatura, i el resultat és un espectacle de gran sensibilitat i amb un alt contingut crític. 


Fotos de Paco Francès Perales

Cap comentari:

Publica un comentari