dijous, 4 de juliol de 2019

"QUADERN PER A JOAN"



PER VICENT NÀCHER

El darrer llibre de poemes de Manel Alonso i Català és una obra que ha fet reconciliar-me amb la condició de poeta. I és que es tracta d’un recull de versos molt sentits, que ràpidament traspassen qualsevol lector. Són textos senzills i d’una bellesa important per la seua sinceritat, que arriben fins al moll de l’os. Dic sincers perquè davant de la mort no caben mentides, a ella no se la pot enganyar. En aquest cas, Alonso ret un homenatge molt colpidor i punyent al desaparegut jove lletraferit Joan-Baptista Campos, a través d’un diàleg poètic entre les paraules de tots dos. Aquest es troba plenament immers en una malaltia que el conduirà  a la mort, i Manel, li escriu mots per tal d’oferir-li el seu suport en uns moments difícils. Campos, per la seua condició de metge sabia a què s’enfrontava, però amb valentia i coratge assumeix el mal.
    Són trenta-quatre poemes impressionants, que sorgeixen de la conversa virtual dels dos poetes a través d’un blog, on Campos plasma les seues sensacions i cada moment del dur tràngol pel qual està passant. Sense massa artificis, Alonso intenta conhortar l’amic malalt, i davant la mort del seu interlocutor deixa inacabat el recull de poemes. Manel, el qual també es troba immers en una crisi personal i creativa, ens parla de les quatre veritats úniques de la vida i s’agafa fort al món que li ha tocat viure, tot compartint el dolor amb l’escriptor castellonenc.


    M’ha arribat a l’ànima aquest llibre d’Alonso, si ja em va agradar molt el seu Correspondència de guerra (2009), aquest Quadern per a Joan publicat per l’editorial Neopàtria d’Alzira no es queda enrere. Manel aposta per la claror sense amagatalls i la paraula senzilla de tots els dies. Aquesta és la poesia que a mi m’agrada, directa, transparent, que emociona el lector sense laberints formals, que s’instaura enmig de les coses de tots el dies com és la mort. Una obra que recomane vivament, i que ens recorda que tots estem en les mateixes condicions davant la negra dama que posa el final a totes les històries. Un plaer llegir poetes que ens ofereixen el seu necessari testimoni.


Article aparegut al periòdic La veu d'Algemesí el mes de juliol de 2019.
Foto: Ximo Bueno.

Cap comentari:

Publica un comentari