dijous, 16 de novembre del 2017

14 CITES DE "LES PETJADES DE L'HOME INVISIBLE"




Enguany Manel Alonso ha publicat el dietari Les Petjades de l’home invisible (Quorum llibres, 2017),  per tal de celebrar-lo us oferim catorze cites estretes del llibre.

1.-“El dietarisme és un dels gèneres més transversals de la literatura.
2. Sentir-se illa al bell mig de l’oceà del temps em condemna a una soledat universal, em negue a viure en la ignorància de saber qui sóc, d’on vinc i on vaig, encara que aquesta ignorància em puga fer feliç.
3. Espectadors com hem sigut de la vida dels altres, ens costa recordar com érem.
4.“Fins la mort tot és vida, però hi ha moments de la vida que són pitjors que la idea de la mort.
5. Enguany he decidit pegar-li una puntada al cul a la pena, no atendre missatges publicitaris enganyosos i treballar com fins ara.
6. La política, s’ha demostrat, està plena de mals gestors, corruptes, malversadors, pocavergonyes i fins i tot de males persones a les quals no els importa el nostre patiment quotidià.
7. Em fa una por terrible aquell que habita en mi. Aquell que s’oculta en un racó fosc del meu interior.
8.“La ignorància és la finestra vella i corcada per on entren com una brisa suau els discursos dels manipuladors, dels psicòpates socials...
9. La mar sense un excés de figurants que abarroten el paisatge i que fan impossible escoltar la música marina atrapa entre les diverses tonalitats del blau la meua mirada i porta els meus pensaments a navegar amb una certa tendència natural a la dispersió.
10. Hi ha gent que no mor sinó que s’acaba, i encara que algú puga pensar que les dues paraules són sinònimes no ho acaben de ser, en la seua petita diferència cap tot el dolor de l’univers.
11. Un escriptor que empra el valencià com a matèria  primera és un individu estrany el qual una gran part de la societat no acaba d’entendre ni de comprendre, un individu la motivació i objectiu del qual són analitzats amb desconfiança.
12. Una de les grans veritats de la vida és que si no tens els mecanismes de defensa ben engreixats i a punt algú t’acabarà fent mal.
13. L’odi naix de la por, de la frustració, uns sentiments que provoquen antipatia, disgust, enemistat, aversió... L’odi és un sentiment que ens retorna a la caverna, trau la bèstia que tenim oculta i ens transforma en éssers irracionals...

14. Vivim instal·lats en una espiral que ens arrossega i ens impossibilita agafar el timó de les nostres vides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada