dimecres, 13 de maig de 2015

ANDREU VALOR ENS CANTA "CONTE DE LA IBÈRIA ORIENTAL"


Com un joglar modern, el cantautor de Cocentaina Andreu Valor interpreta un poema del llibre Com una òliba (Editorial Aguaclara, Alacant, 2002) de Manel Alonso, Conte de la Ibèria Oriental. La música i els arranjaments han anat també al seu càrrec.
Conte de la Ibèria Oriental és el relat quotidià d’una derrota col·lectiva, d’una burla constant a la intel·ligència, d’un seguit d’imposicions absurdes fetes en nom de l’Estat sota l’empara legal d’una majoria manipulada per un poder arrogant.


Ens parla, en alguns moments d'una manera minimalista, de com el supremacisme lingüístic i cultural del nacionalisme espanyol, en iniciar-se l’anomenada transició espanyola, alimentà el monstre violent de l’autoodi, el monstre del secessionisme i de la xenofòbia, utilitzant sense cap mena d’escrúpol els diversos ressorts de l’aparell de l’Estat, perseguint amb virulència aquells que no tenen el seu mateix objectiu, per tal d’anihilar una llengua i una cultura. Però el poema no està escrit des del punt de vista d’un nosaltres, encara que ho puga parèixer en un primer moment, sinó des de l’experiència d’un jo, un jo, el poeta, que ha dedicat tota la seua vida a construir una obra digna, en una llengua concreta, la qual el poder ha convertit en un element de confrontació entre els seus parlants per tal d'arraconar-la al calaix de les coses inútils. El poema és el relat dolgut, aparentment pessimista, d’un individu que se sent atacat, perseguit, menyspreat i d’alguna manera frustrat i enfurismat. Un individu que sap qui és el seu enemic i el denuncia, i que mostra els blaus que li han provocat els colps rebuts. Un individu disposat, a pesar de tot, a continuar construint la seua obra en la seua llengua, perquè la fe i l’esperança sap que mai no les perdrà.


La guitarra d’Andreu Valor trenca d’una manera suggestiva el silenci, ho fa com anunciant que d’un moment a l’altre aquell que li grata les cordes es posarà a narrar una història d’aquelles que atrapen l’auditori.
Entre tendra i envellutada, la veu d’Andreu Valor entra en escena aconseguint en els primers versos captar la nostra atenció, situar-nos en un espai geogràfic i temporal i presentar-nos el drama que ens cantarà tot seguit.



El cantant mussita aquests primers versos per anar donant-los, alçant la veu d’una manera pausada, més força, fins que trenquen en un clam, en una queixa, aleshores la guitarra de colp i volta accelera i apareix la tornada, i quan aquesta sembla anunciar la fi de la cançó Andreu ens oferix, amb les dues mans, un raig de llum, l’esperança, convertint el que tots ens pensàvem que era un lament en un nou element per a continuar amb renovada alegria el nostre combat.

Cap comentari:

Publica un comentari