divendres, 28 de setembre de 2012

QUADERN DELS TORSIMANYS A SAGUNT



La vesprada del 27 de setembre de 2012 el cel estava cobert de núvols grisos i plovia a Sagunt. Malgrat la baixada de temperatures i la humitat un grup de persones amants de la poesia es va aplegar a la biblioteca per a sentir parlar de poesia i escoltar la lectura d’alguns poemes, l'excusa, la presentació de l'antologia poètica Quadern dels torsimanys/ Cuaderno de los trujimanes.
L’escriptor i gestor cultural Albert Forment amb el seu posat característic prengué la paraula per a presentar l’acte.  Forment va fer al públic cinc cèntims sobre la vida i obra dels escriptors Pasqual Mas i Manel Alonso i Català, presentador i autor de l’obra respectivament. De colp i volta es va sentir el clic de la càmera de Federic Aznar, el qual començava a deixar constància gràfica de l’acte.


Després prengué la paraula Pasqual Mas, que amb saviesa va anar construint un discurs en el que desvetllava amb intel·ligència les claus de la poètica d’Alonso així com els misteris de la reinterpretació continua que és l’art i la literatura. Vicent Penya, entre el públic, somrigué amb complicitat. Una veu anònima d'entre els presents interrompre  Mas per a afegir una modesta opinió que el Pasqual agraí i usà per a reafirmar-se en les seues paraules. Després tancà el seu discurs amb la lectura d’un poema del llibre a un mateix temps que es reivindicava com un torsimany més.


Aleshores va prendre la paraula Manel Alonso i evitant els paranys de l’emoció que el solen fer caure en el silenci, parlà de la gènesi del llibre i tot seguit feu una lectura en valencià i en castellà dels poemes recollits en l’antologia. Roser Furió, en primera fila, amb el llibre a les mans, mussitava cadascun dels versos com un acompanyament gairebé silenciós i coral.


A petició de l’autor, Pasqual Mas i Antonio Murgui, al que acompanyava l’historiador Julio Badenes, van llegir un parell de poemes i tot seguit es va donar per conclosa la presentació.
En tancar la biblioteca morvedrina, els carrers continuaven molls, la tardor enguany havia aconseguit que l’estiuet de sant Miquel no es produira, encara que no havia aconseguit desfer el petit miracle d’una reunió de coneguts, amics i saludats al voltant d’un pomell de versos.


Els ponents acabaren la nit a la taverna de la Serp, en la pujada del castell, gaudint d’un menú romà.

Llarga vida a la paraula, llarga vida a la poesia.

Fotografies de Federic Aznar

Cap comentari:

Publica un comentari