dilluns, 26 de març de 2012

ELS SOMRIURES DE LA PENA



Els somriures de la pena. Manel Alonso i Català. Onada Edicions. Benicarló, 2011. 159 pàgines.

Fa molt de temps que volia escriure sobre el llibre de Manel Alonso i Català, Una vesprada de primavera de l’any passat el varem presentar a Ca Fuster, ell i jo, a Sueca, acompanyats per un grapat d’escriptors de la comarca i una mica de públic general. El cas és que ara arriba el meu escrit quan ja s’ha dit molt sobre l’obra.

Començant pel títol, topem amb la paradoxa que constitueix la mateixa existència. Allò que sembla impossible si ens limitàvem a la textualitat i tots entenem des de la vida. La lleu teranyina entre fantasia i realitat, les tensions i contradiccions humanes, la grandesa de la vida petita i humil, la saviesa dels ignorants. Manel Alonso ha teixit un conjunt de narracions jugant amb materials senzills i pròxims on el llenguatge, el lèxic, la forma de raonar dels personatges, treballa per a mostrar les màscares i les despulles nues d’una gent que arrossega dolor, silencis, fúria, lligams i desafectes. I allà van els borratxets, els beats, els envejosos, els de la bufonà.
L’autor adopta la forma dietarista, el llibre de records, les històries del poble que es contaven a la vora del foc, per mostrar-nos una època trista, de misèries i falangistes, capellans i vençuts. Al poble de ficció, tan real,viuen com poden homes i dones endurits, cruels, i també somiatruites, tendres. Hi ha un excel·lent treball de recreació antropològica i recull d’història oral. L’escriptor usa amb encert les eines de l’etnografia, s’amera de llenguatge popular, refranys i sentències que reviuen per la seua habilitat a l’hora de disposar-los dins d’una trama vital que et fa sentir enmig d’aquella gent, d’aquell poble. Però també sap volar i transformar l’anècdota, allò que li dóna peu, per saltar a la fantasia, i també sap aterrar, aterrar-nos parlant en primera persona de la realitat més immediata. Delicioses pàgines dedicades a les vileses del món literari, els egos dels lletraferits i la portentosa aventura de l’activitat cultural al nostre país.
Un llibre escrit a còpia de memòria i somnis per un excel·lent observador.  Una mirada que reivindica la història dels humils, entre l’enyor i la bonhomia, mentre va passant comptes als fills de puta com qui només conta un succeït. 

1 comentari:

  1. Magnífic article sobre una acuradíssima novel•la. Enhorabona a tots dos.

    ResponSuprimeix