divendres, 28 d’octubre de 2011

SI EM PARLES DEL DESIG



Per Xulio Ricardo Trigo

L’obra de Manel Alonso es compon de sis poemaris que li han servit per a evolucionar en la pràctica d’una escriptura que, com a primer assumpte a destacar, ens parla d’un sentit acurat del llenguatge i d’una recerca que ens acosta a aspectes no sempre tractats en un panorama que sovint acaba esdevenint clàssic en excés.
Si em parles del desig és, tal com apunta Josep Manuel Sanabdon al pròleg, un recull que ens parla del cos humà, i per tant, necessàriament de sexe, de desig, de plaer: “Una lleu brisa alça la pols del goig/ i rabent recorre tèbies cartografies de saliva/ que juganera has perfilat amb perícia/ sobre la meua mòrbida epidermis.
Que l’exemple serveixi per a dir que Manel Alonso troba sovint la paraula única per a descriure un estat d’ànim molt proper a l’ evanescència a què, a la fi, sembla condemnat tot acte amorós. Mesura, paraula justa, estructura i un llenguatge capaç de fregar-nos l’epidermis i provocar que els versos ens acompanyin una llarga estona, tot això proporciona al lector o lectora motius per a quedar-se i/o retornar al poema a la recerca de noves sensacions.
Si em parles del desig va guanyar el Premi de Poesia Antoni Matutano i ha estat publicat per una jove i activa editorial de Benicarló, però ens hauríem d’esforçar per aconseguir-lo i llegir altres mostres de la poesia que es fa als territoris de la nostra llengua.

(Publicat a la revista Serra d'Or)

Cap comentari:

Publica un comentari