En el mar de les antilles. Manel Alonso i Català. Col·lecció Lletra Llarga, número 37. 156 pàgines. Brosquil edicions, València, 2005
.
Per Sandra Garzon (1)
.
RESUM
La novel·la En el mar de les Antilles està ambientada en la Cuba del 1898. Un jove que li deien Josep Amigó o també Pep el de Tos es extret del seu poble, el Pouet (en realitat Puçol)
per a dur-lo com soldat a la guerra de Cuba. Una vegada lluny del seu poble i de la seva família, comença a sentir enyorança per la seua muller Maria i pels seus dos fills. A mesura que passa el temps des que va ser traslladat a Cuba, la seua personalitat canviava. Un dels seus amics soldats, Ramon Calls, anomenat entre el grup d'amics El Mestre, li va donar lliçons de literatura i va aprendre a llegir i a escriure. Entre el seus companys cal destacar a banda de Ramon, a Bernat Escrivà, i El Capirroig. Una altra cosa que li canvià la vida a Amigó va ser que en el temps de passeig que tenien els soldats en la caserna, va començar a allitar-se amb una bagassa mulata, La Negra Lola. Per a ell no era una bagassa qualsevol, amb ella podia sentir-se bé i calmar el sentiment d'enyorança a la seua estimada Maria.
Després de quasi tres anys a Cuba, va rebre una notícia del seu amic Bernat. Li va contar que si feien una faena a un gringo anomenat Albert Roosevelt, cobrarien una gran quantitat de diners. Però aquesta faena era un tant perillosa. Havien d'aconseguir col·locar explosius a un vaixell nord-americà. Aquest atemptat va provocar més de dos-cents morts. Bernat i Amigó van rebre els seus diners però es van adonar que havien sigut enganyats. Una nit Amigó va assassinar a Roosevelt, fet que va fer que els seus ajudants cobraren venjança per la seua mort. Ningú sospitava ni d'Amigó ni de Bernat. Després d'uns mesos, amb els diners que va guanyar, Amigó va tornar al seu poble on es va reunir amb la seua família deixant darrere, com un record més, aquella etapa en Cuba.
La novel·la En el mar de les Antilles està ambientada en la Cuba del 1898. Un jove que li deien Josep Amigó o també Pep el de Tos es extret del seu poble, el Pouet (en realitat Puçol)
per a dur-lo com soldat a la guerra de Cuba. Una vegada lluny del seu poble i de la seva família, comença a sentir enyorança per la seua muller Maria i pels seus dos fills. A mesura que passa el temps des que va ser traslladat a Cuba, la seua personalitat canviava. Un dels seus amics soldats, Ramon Calls, anomenat entre el grup d'amics El Mestre, li va donar lliçons de literatura i va aprendre a llegir i a escriure. Entre el seus companys cal destacar a banda de Ramon, a Bernat Escrivà, i El Capirroig. Una altra cosa que li canvià la vida a Amigó va ser que en el temps de passeig que tenien els soldats en la caserna, va començar a allitar-se amb una bagassa mulata, La Negra Lola. Per a ell no era una bagassa qualsevol, amb ella podia sentir-se bé i calmar el sentiment d'enyorança a la seua estimada Maria.
Després de quasi tres anys a Cuba, va rebre una notícia del seu amic Bernat. Li va contar que si feien una faena a un gringo anomenat Albert Roosevelt, cobrarien una gran quantitat de diners. Però aquesta faena era un tant perillosa. Havien d'aconseguir col·locar explosius a un vaixell nord-americà. Aquest atemptat va provocar més de dos-cents morts. Bernat i Amigó van rebre els seus diners però es van adonar que havien sigut enganyats. Una nit Amigó va assassinar a Roosevelt, fet que va fer que els seus ajudants cobraren venjança per la seua mort. Ningú sospitava ni d'Amigó ni de Bernat. Després d'uns mesos, amb els diners que va guanyar, Amigó va tornar al seu poble on es va reunir amb la seua família deixant darrere, com un record més, aquella etapa en Cuba.
VALORACIÓ PERSONAL
Aquest llibre de primeres no em va agradar molt. Em vaig llegir un sol capítol i com que no entenia res vaig deixar-lo. Però després d'una setmana vaig tornar a començar a llegir-lo i a mesura que avançava anava agafant-me a la història. M'ha resultat un tant complicat no sols perquè l'autor ultilitza un vocabulari més culte, sinó també perquè la història del llibre és complexa. He pogut disfrutar amb la lectura, perquè encara que no siga una novel·la que jo em llegiria per plaer, com que m'agrada molt llegir, no em resulta pesada . Una de les coses que més m'ha agradat del llibre ha sigut una frase que diu en la pàgina 95 Amigó a Ramon: “Com més aprenc, més conscient sóc que menys sé. I una de les coses que no m'ha agradat de la novel·la és que estiguera ambientada en Cuba, no per res en especial, sinó perquè jo no sé en quina situació es trobava, qui manava, i moltes de les coses que explica relacionat amb la guerra de Cuba jo no les entenia.
(1) Alumna de Primer de Batxiller del Col·legi Juan XXIII de Burjassot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada