En el mar de les antilles. Manel Alonso i Català. Col·lecció Lletra Llarga, número 37. 156 pàgines. Brosquil edicions, València, 2005
Per Rebeca Nieto Pastor (1)
RESSENYA
Josep Amigó és el cap d'una família ambientada en 1898, que ha d'anar-se'n a defendre a la pàtria com a soldat i no sap si tornarà a veure la gent que ama. Darrere d'un temps lluny de la seua llar, sent que ja no és el mateix home que era abans. Més nostàlgic i sobresaltat pel que ha hagut de veure, és traslladat junt amb els seus companys a Cuba, on alleuja les seues penes amb una mulata, la Negra Lola, sentint-se culpable per sentir felicitat en el seu cos, mentre els seus patixen a casa.
El seu amic Bernat, fart de la situació, és convençut i arrossega a Amigó per un ianqui anomenat Roosvelt per a explotar un vaixell americà a fi de tornar a casa i guanyar un diners. Però quan mor gent i amenaça d'esclatar una guerra amb els Estats Units, se senten traïts, per la qual cosa Amigó decidix acabar amb la vida del traïdor. Els seus dos seguidors, Manuel i Voypayà el perseguixen i li claven un ganivet a la mulata, fugint quan se sentien en perill. Al temps, fora de perill, els supervivents de l'exèrcit tornaven a casa. Lola se'n va anar sense acomiadar-se ocultant que estava embarassada i Amigó es va trobar amb la família i la calor de la llar que li esperaven.
OPINIÓ PERSONAL
La veritat és que al principi no entenia que era el que s'exposava, i el més important: quin era el seu argument. Per a poder entendre-ho vaig investigar en internet la història i vaig veure que realment havia passat, que era una història basada en la realitat encara que no exactament. Açò s'allunyava del tipus de llibre que jo havia llegit tota la meua vida. El llibre denúncia la guerra, és a dir, el tracte inhumà i la perduda de vides. També es relaten les passions, les ambicions i els sentiments d'un grup de soldats, sobretot de Josep Amigó, el protagonista, el qual passa pel tram de persona inculta al tram de persona que està culturitzant-se i que ha vist injustícies, mort i dolor, i que al seu torn patix per una família que està a quilòmetres d'ell.
Podria descriure's com un retrat social i polític d'un conflicte històric com és la guerra de Cuba i els Estats Units, però a la meua opinió és més que això, és una lluita constant per la supervivència, és la nostàlgia d'un poble com és Pouet, també i perquè no, és el sexe i la necessitat que comporta allunyar-se del dolor. En definitiva, m'ha agradat experimentar amb el llibre i la veritat que, en contrast amb el principi, m'ha sorprés i agradat fins al punt de ficar-me en la història i emocionar-me amb ella.
Josep Amigó és el cap d'una família ambientada en 1898, que ha d'anar-se'n a defendre a la pàtria com a soldat i no sap si tornarà a veure la gent que ama. Darrere d'un temps lluny de la seua llar, sent que ja no és el mateix home que era abans. Més nostàlgic i sobresaltat pel que ha hagut de veure, és traslladat junt amb els seus companys a Cuba, on alleuja les seues penes amb una mulata, la Negra Lola, sentint-se culpable per sentir felicitat en el seu cos, mentre els seus patixen a casa.
El seu amic Bernat, fart de la situació, és convençut i arrossega a Amigó per un ianqui anomenat Roosvelt per a explotar un vaixell americà a fi de tornar a casa i guanyar un diners. Però quan mor gent i amenaça d'esclatar una guerra amb els Estats Units, se senten traïts, per la qual cosa Amigó decidix acabar amb la vida del traïdor. Els seus dos seguidors, Manuel i Voypayà el perseguixen i li claven un ganivet a la mulata, fugint quan se sentien en perill. Al temps, fora de perill, els supervivents de l'exèrcit tornaven a casa. Lola se'n va anar sense acomiadar-se ocultant que estava embarassada i Amigó es va trobar amb la família i la calor de la llar que li esperaven.
OPINIÓ PERSONAL
La veritat és que al principi no entenia que era el que s'exposava, i el més important: quin era el seu argument. Per a poder entendre-ho vaig investigar en internet la història i vaig veure que realment havia passat, que era una història basada en la realitat encara que no exactament. Açò s'allunyava del tipus de llibre que jo havia llegit tota la meua vida. El llibre denúncia la guerra, és a dir, el tracte inhumà i la perduda de vides. També es relaten les passions, les ambicions i els sentiments d'un grup de soldats, sobretot de Josep Amigó, el protagonista, el qual passa pel tram de persona inculta al tram de persona que està culturitzant-se i que ha vist injustícies, mort i dolor, i que al seu torn patix per una família que està a quilòmetres d'ell.
Podria descriure's com un retrat social i polític d'un conflicte històric com és la guerra de Cuba i els Estats Units, però a la meua opinió és més que això, és una lluita constant per la supervivència, és la nostàlgia d'un poble com és Pouet, també i perquè no, és el sexe i la necessitat que comporta allunyar-se del dolor. En definitiva, m'ha agradat experimentar amb el llibre i la veritat que, en contrast amb el principi, m'ha sorprés i agradat fins al punt de ficar-me en la història i emocionar-me amb ella.
(1) Alumna de Primer de batxiller del Col·legi Juan XXIII de Burjassot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada