Per Xulio Ricardo Trigo
L’obra de Manel Alonso es compon de
sis poemaris que li han servit per a evolucionar en la pràctica d’una escriptura
que, com a primer assumpte a destacar, ens parla d’un sentit acurat del
llenguatge i d’una recerca que ens acosta a aspectes no sempre tractats en un
panorama que sovint acaba esdevenint clàssic en excés.
Si em parles del desig és, tal com apunta Josep Manuel
Sanabdon al pròleg, un recull que ens parla del cos humà, i per tant, necessàriament
de sexe, de desig, de plaer: “Una lleu
brisa alça la pols del goig/ i rabent recorre tèbies cartografies de saliva/ que
juganera has perfilat amb perícia/ sobre la meua mòrbida epidermis.”
Que l’exemple serveixi per a dir que
Manel Alonso troba sovint la paraula única per a descriure un estat d’ànim molt
proper a l’ evanescència a què, a la fi, sembla condemnat tot acte amorós. Mesura,
paraula justa, estructura i un llenguatge capaç de fregar-nos l’epidermis i
provocar que els versos ens acompanyin una llarga estona, tot això proporciona
al lector o lectora motius per a quedar-se i/o retornar al poema a la recerca
de noves sensacions.
Si em parles del desig va guanyar el Premi de Poesia Antoni
Matutano i ha estat publicat per una jove i activa editorial de Benicarló, però
ens hauríem d’esforçar per aconseguir-lo i llegir altres mostres de la poesia
que es fa als territoris de la nostra llengua.
(Publicat a la revista Serra d'Or)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada