Als alumnes de primer de batxiller del Col·legi Joan XXIII de Burjassot, després d’haver llegit la novel·la En el mar de les Antilles, se’ls obria tot un seguit d’interrogants que m’han fet arribar a través d’un qüestionari al qual tot seguit contestaré.
P. ¿Quina va ser la teua inspiració per a centrar la novel·la En el mar de les Antilles al voltant de la guerra de Cuba?
R. Em vaig inspirar en una anècdota familiar, l’avi de la meua àvia va anar a Cuba per a participar com a soldat en una de les diverses guerres que va haver-hi, d’allà portà un sarnatxo ple de diners amb els quals va comprar algunes propietats, també va portar una ferida que el duria a la mort.
P. Per què la història està inspirada en la guerra de Cuba i no en cap altra?
R. S’ha escrit molt sobre i de totes les guerres, massa fins i tot, i quan es fa sovint els protagonistes són els líders polítics i socials, els herois reconeguts i els grans generals. A mi m’interessava l’individu que d’una manera o altra es veu arrossegat a viure la terrible experiència d’una guerra, com es mou dins d’un ambient de violència?, quins canvis, quins conflictes interns patix? Podia haver escrit sobre qualsevol guerra, però ho vaig fer sobre aquesta per una motivació personal, recuperar en la ficció la memòria del meu tresavi, i vaig descobrir que fou un conflicte bèl·lic que va marcar un abans i un després en les guerres de descolonització. Cuba fou l’excusa per a posar en marxa un seguit d’estratègies militars, politicosocials i fins i tot informatives. Per primera vegada els mitjans de comunicació intervenen directament en el conflicte, i ells marcarien el camí de les guerres que tindrien lloc durant el segle xx.
P. Per què anomenaven Josep Amigó (el protagonista) Pep el de Tos?
P. ¿Quina va ser la teua inspiració per a centrar la novel·la En el mar de les Antilles al voltant de la guerra de Cuba?
R. Em vaig inspirar en una anècdota familiar, l’avi de la meua àvia va anar a Cuba per a participar com a soldat en una de les diverses guerres que va haver-hi, d’allà portà un sarnatxo ple de diners amb els quals va comprar algunes propietats, també va portar una ferida que el duria a la mort.
P. Per què la història està inspirada en la guerra de Cuba i no en cap altra?
R. S’ha escrit molt sobre i de totes les guerres, massa fins i tot, i quan es fa sovint els protagonistes són els líders polítics i socials, els herois reconeguts i els grans generals. A mi m’interessava l’individu que d’una manera o altra es veu arrossegat a viure la terrible experiència d’una guerra, com es mou dins d’un ambient de violència?, quins canvis, quins conflictes interns patix? Podia haver escrit sobre qualsevol guerra, però ho vaig fer sobre aquesta per una motivació personal, recuperar en la ficció la memòria del meu tresavi, i vaig descobrir que fou un conflicte bèl·lic que va marcar un abans i un després en les guerres de descolonització. Cuba fou l’excusa per a posar en marxa un seguit d’estratègies militars, politicosocials i fins i tot informatives. Per primera vegada els mitjans de comunicació intervenen directament en el conflicte, i ells marcarien el camí de les guerres que tindrien lloc durant el segle xx.
P. Per què anomenaven Josep Amigó (el protagonista) Pep el de Tos?
R. Pep perquè és l’apel·latiu de Josep. El de Tos perquè era el malnom de la família paterna; el seu pare, la personalitat del qual el va marcar tant, era Tos. El malnom també forma part de la llarga galeria de malnoms que he heretat de la meua família, però no en sé l’origen, ni si es tracta de tos com l’expulsió violenta i sorollosa de l’aire del pit produïda per la irritació de les vies respiratòries o tos com la part posterior del cap i superior del clatell. La meua àvia era de malnom Tossa, i em va fer gràcia utilitzar-lo com a malnom del personatge. ja que també portava el seu cognom. En la novel·la Pep el de Tos i Josep Amigó són dues personalitats del mateix individu: una correspon a la d’un jove llaurador analfabet que es veu reclutat i enviat a una guerra a milers de quilòmetres del seu país i l’altra és la resultant d’un procés vital intens que té en la cultura i la presa de consciència individual el seu eix.P. En qui t'has inspirat per a fer els teus personatges?
R. Hi ha alguns personatges que tenen una base mínima real, com ara Josep Amigó, tresavi meu, o El Capirroig, del qual vaig tindre en les meues mans el seu expedient de guerra. N’hi ha altres que estan basats en amics o coneguts meus, com ara l’escriptor de Cabrera de Mar Albert Calls o l’editor alzireny Antoni Martínez. D’altres estan extrets del món del cinema, de la literatura o de la mateixa història.
P. Hi ha alguna experiència personal teua reflectida en el llibre?
R. Quan escric sempre entre línies es poden entreveure experiències vitals pròpies, però també somnis i fantasies, l’individu aquell que hem desitjat ser. L’experiència que no hem viscut però que hem anhelat també formen part de nosaltres.P. Per a escriure el llibre has hagut d’informar-te de la vida que tenien els espanyols en aquesta guerra colonial?
R. Abans de posar-me a escriure em vaig haver de documentar sobre diversos aspectes, el primer sobre l’illa de Cuba i en especial sobre la ciutat de l’Havana de l’any 1898, després sobre tots els antecedents històrics que portaren a la guerra, sobre diversos aspectes de l’exèrcit espanyol i els insurrectes anomenats mambisos, és a dir una tasca llarga i un poc pesada que em va ajudar a situar-me en un temps i un espai sense que hi aparegueren anacronismes, encara que n’hi ha algun fet a posta, així com uns quants homenatges a escriptors i cineastes.
*** ****
En aquesta improvisada entrevista han participat els alumnes de Primer de Batxiller del Col·legi Juan XXIII de Burjassot Hector Escudero, Sandra Garzon, Rebeca Nieto, Àlex Escudero i Natalia Aragonés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada