Catàleg de l’exposició Jocs Florals a Cavanilles. Art, natura i poesia. Un homenatge al botànic Josep Antoni Cavanilles a través de les fotografies, poesies i quadres de diferents artistes. Amb pròleg de Martí Domínguez. Diversos autors. Publicacions de la Universitat de València, 2005.
La Universitat de València regala la intel·ligència i els sentits amb el generós volum, un infolio gairebé, del catàleg de l’exposició amb què honorà Antoni-Josep Cavanilles. Tot un luxe per al lector que trobe reunida poesia, pintura i fotografia ad maior gloriam de l’il·lustre botànic.
Sota la denominació de jocs florals habitualment hom no espera trobar l’esplendor que mostra aquesta obra, reflex del que fou l’exposició organitzada per la Universitat de València; més aviat esperaria pols i teranyines nostrades, polsim fuster amb què s’alimenten els corcs de la pàtria. Res de tot açò, però. Llum, més llum, i paisatges i paraules i imatges i veus i... Un país que s’eleva complex i divers entre les pàgines, polièdrica visió de la nostra geografia tot emprant com a guia la mirada crítica i descobridora de l’autor de les ja bicentenàries Observaciones sobre el Reyno de Valencia. Tot alternant fragments de les descripcions i les il·lustracions del genial abbé divuitesc, quasi un centenar d’artistes actuals –pintors, poetes, fotògrafs, junt amb alguns que, generositat de les Muses, exerceixen més d’un aquests venerables oficis– respongueren a la crida d’homenatjar l’il·lustrat valencià que potser més transcendència ha assolit, juntament amb el gran musaraño d’Oliva. L’obra és coordinada per Martí Domínguez, excel·lent novel·lista (sols cal recordar, per exemple El secret de Goethe o Les confidències del comte Buffon), periodista de divulgació científica, biòleg i professor de la Universitat, a més de director de la revista de divulgació científica Mètode. L’amor pregon per la matèria amb què hom treballa raja d’aquest volum, sense cap dubte. El resultat és magnífic: des de les visions pictòriques, com el memorable Retrat de Cavanilles arcimboldià per Manuel Boix o el paisatge de Salvador Llosà (un vell conegut dels lectors valencians), a les fotografies i els poemes. Els col·laboradors han estat nombrosos i entusiastes, amb el bo i millor dels respectius àmbits; i des de la diversitat d’estils i tècniques han realitzat una aproximació al país, tant paisatgísticament com botànicament, que mai no ha comptat, d’acord amb la introducció de l’editor, amb una atenció especial dels seus artistes vers el paisatge, vers el territori, vers el país; ha mancat un Verdaguer, un Costa i Llobera, un Guerau de Liost, «un Cézanne enamorat de la muntanya de Santa Victòria»... Amb les boiroses excepcions de Teodor Llorente i el fluctuant barranc dels Algadins i els llenços de Gonzalo Salvà. Afegiríem el cas de Vicent Andrés Estellés, on al seu Mural del País Valencià recull i utilitza sovint l’element paisatgístic. Recuperar el paisatge? Recuperar el país per a l’art? Recuperar-lo doncs amb l’excusa cordial i esforçada d’aquell personatge, aquell abbé en la millor tradició il·lustrada, que fou Antoni-Josep Cavanilles.
Publicat a la Revista Lletres Valencianes.
En aquesta antologia està publicat el meu poema Migdia d'estiu a la Marjal del Moro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada