Per Sílvia Tarragó i Castrillón*
Arnau era el
fill de dos grans amics meus, Manel i Pilar, i com que l'amistat amb els seus
pares ve de lluny, la seva existència sempre va ser present en la meva. El vaig
conèixer de nadó, de nen i de jovenet, però no ha estat fins que aquesta
existència seva es va escapçar, que m'he adonat de tot el que era Arnau.
El seu gran
sentir, les seves ganes d'un món just i lliure, van condensar els seus dies en
un impuls que es va manifestar en un munt d'iniciatives. Totes aquestes accions
van arribar a moltíssimes persones en les que ha deixat una profunda empremta.
Perquè hi ha esperits que són així, com l'Arnau, que arriben per canviar-nos la
perspectiva del món i que ens retornen la confiança en les persones.
En Quadern
per al meu fill Arnau (Col·lecció Mare Nostrum, número 51. Editorial
Neopàtria S.L. Alzira, 2020) participem del diàleg que el seu pare, l'escriptor
Manel Alonso, li fa arribar des del dolor de la seva absència, des del buit que
ha deixat, però sense perdre de vista la dimensió de la seva ànima, sacsejada i
sempre inquieta en l'ànsia de millorar el món.
Un poemari
trencador, però descarnadament lúcid en què l'autor transita per la vida del
seu fill. I en aquest recorregut no només l'eternitza, sinó que el
redescobreix. Un magnífic exercici d'amor i literatura.
*Periodista i Escriptora