dilluns, 18 d’abril de 2016

DIVERSOS LECTORS OPINEN SOBRE "L'OMBRA DEL BOU"



El passat dia onze de març es va presentar al teatre del Sindicat Agrícola de Puçol el llibre L’ombra bou  i el dia quinze es va posar en distribució en les principals llibreries del País Valencià. A partir d’aquell moment va començar a arribar-me al correu electrònic opinions sobre el llibre de diversos lectors, algunes les ha reproduït l’editorial al seu blog i altres, com les que tots seguit publique pel seu interès, ho he fet al meu blog.



 «L’ombra del bou, de Manel Alonso, no és un llibre sobre els bous, que intente debatre o polemitzar sobre els bous al carrer, una tradició tan arrelada en els nostres pobles. És un llibre, això sí, sobre tradicions, i sobre com han configurat el nostre viure quotidià, sobre com algunes d’elles van desapareixent de la nostra societat, substituïdes per altres que vénen d’altres latituds, en un procés que pareix imparable de globalització cultural. Que ningú no s’enganye, doncs, ni pel títol ni per la portada del nou llibre d’Alonso, no ens hi parla de bous, els bous al carrer són la seua excusa, el context que empra, per a parlar-nos sobre la vida més recent dels nostres pobles, rescatant la memòria dels nostres pares i iaios que hem conservat amb prou faenes, i amb ella la d’aquells animals i paisatges que vam estimar, cosa que sí que és un dels temes preferits, un dels temes transversals, en tota l’obra narrativa de l’autor.»
Agustí Peiró (Massamagrell)



«Amb els vint-i-set relats de L’ombra del bou, Manel Alonso ens endinsa en la ciutat de Pouet i la seua memòria.
Converteix els carrers, les finestres i la portes en senderes que es bifurquen, que es creuen entre si, inundades d’humanitat, d’actors amb els quals explora l’ànima que l’habita, la solitud, la por, l’amor, la pèrdua. Un laberint com a vincle indissoluble per a la construcció quotidiana i col·lectiva d’un poble, de la seua identitat.
Descobreix al lector l’àrea tancada del laberint, els seus amagatalls i amb els prismàtics de l’escriptor observador l’obri al món i s’obstina a examinar cada fibra de la seua arquitectura de cases, carrers i habitants reals o imaginaris.
Utilitza el laberint com a fil conductor, com el lloc del món idíl·lic del narrador i dels seus records on les històries són la geografia que edifica la coherència vital de la seua experiència.
En cadascun dels relats Manel Alonso ens transporta al centre del laberint on habita el monstre, el BOU. Allí, tot i fascinats per la força de l’adversari, enllesteix combat contra la força normalitzadora i políticament correcta, convertint els actors mateixos en la fúria del bou, inflats d’orgull, del qual el Minotaure és el símbol.

Aquest és el lloc d’on Manel Alonso no desitja eixir i el lector queda atrapat. Vos recomane la seua lectura. »
Antoni Martínez Peris (Alzira)


«L’ombra del bou, de l’autor valencià Manel Alonso Català, publicat per Editorial Neopàtria, és un recorregut per l’imaginari col·lectiu del món del bou, el bou de carrer, la festa popular i transversal que agermana els pobles de dalt a baix del nostre país. Són vint i set relats fantàstics nascuts de la realitat, històries que esdevenen patrimoni de la memòria de la gent corrent que viu la festa en un temps on predominava l’economia agrícola i la familiaritat amb el bestiar. Contes arrelats en la manera de viure la festa del bou que inciten a imaginar. Un llibre sorprenent i viu.»
Antoni M. Bonet (Carlet)



«Manel Alonso ens ofereix a L’ombra del bou un complex calidoscopi que converteix la història local en model universal. Les diverses narracions que constitueixen aquest llibre estan emmarcades per aqueix animal el qual, tanmateix, només n’és excepcionalment el protagonista. Ho són, ben al contrari, les persones que el cerquen o en fugen. 
Referent ineludible de les festes de molts dels nostres pobles i sense el qual no s’entenen, el bou simbolitza les pors a les quals volem enfrontar-nos, els reptes que cal superar, els desitjos que volem aconseguir. Alonso narra amb gran mestria les situacions que, sota l’ombra del brau, viuen els nombrosos personatges dels seus relats, moltes vegades en una primera persona que ens els apropa i facilita que ens identifiquem amb ells.
Anècdotes recents o passades, records personals, històries populars convertides en literatura, L’ombra del bou conté tots els ingredients per captivar-nos i engrandir el mite literari de Pouet creat per l’autor.»

Vicent Ferrer Puchol (El Puig de Santa Maria)



«Manel Alonso ens regala un nou llibre de narrativa, amb la mestria pròpia d'un veterà de la literatura i un apassionat de les paraules, en què la figura del bou ressalta amb llum pròpia i on les diverses activitats humanes que giren al seu voltant, des del seu Pouet universal, són tractades amb la precisió d'un cirurgià. Un llibre que interessarà un ampli sector de lectors i que, per descomptat, paga la pena llegir-lo.»
Vicent Penya (Rafelbunyol)


divendres, 1 d’abril de 2016

L'OMBRA DEL BOU


Per Hermini Pérez i Edo

No sóc afeccionat als bous al carrer, ni als de plaça, que conste. Ho trobe un anacronisme que encara perdura en el primer terç del segle XXI; en altres paraules us diria que és una salvatjada, i ací pau i allà glòria. Que hom s'hi jugue la vida i de pas maltracte un animal per diversió i estúpida afirmació, les úniques paraules que em mereixen són la indiferència activa, si això vol dir alguna cosa. I Manel Alonso, l'escriptor de Pouet, ha escrit un llibre de bous al carrer! Un llibre que de segur agrada a qualsevol afeccionat a les banyes. Però hi ha trampa. Ni és un llibre anacrònic ni, menys encara, està escrit per un salvatge. Ans al contrari. Manel Alonso ha escrit un llibre de bous al carrer i "boueros" des de la visió d’aquell que no li agrada el maltractament dels animals, ni tampoc l’ha escrit com qui s'empassa dos colpets de cassalla econòmica i li talla la corda al bou embolat sota la cridòria histèrica dels espectadors dels balcons. L’ombra del bou  (Editorial Neopàtria. Alzira, 2016) està escrita des de la visió d'un escriptor que no jutja i que deixa que bous i "boueros" parlen, interactúen en una dansada de foc i records, des de l'oposició de la bèstia i l'home que es comprenen i s'ajuden en un espectacle que camina enlloc. És la  màgia d'un escriptor que compta amb un gust exquisit pel tractament de les paraules barrejant lirisme i crueltat allà on cal, sempre tendresa i humanitat. I aquest assumpte de tractar les paraules no és menor. Manel Alonso sobretot escriu molt bé i això, doncs, en un temps de presses i de comunicació precipitada, de faltes d'ortografia i altres improperis via whatsapp, ni esdevé fàcil ni és habitual però, quan ho trobes, resulta tan plaent i gratificant com el primer bes, si alguna vegada va existir el primer bes.