Una destil·leria es converteix en un
lloc ideal per a presentar l’antologia bilingüe de Manel Alonso i Català, Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes editat per Germania a la col·lecció Plaerdemavida. I dic això
perquè cada poema originàriament escrit en català, ha passat un curiós procés
de “purificació” per tal de fer-se entenedor al castellà i no perdre l’essència
primigènia que malauradament desapareix en traduccions maldestres o poc
curoses. Si de cas també, sotmesos a aquest procés de destil·lació, hi trobem
missatges lleugerament personalitzats que, lluny d’abandonar a una incerta
dissort el text, l’enriqueixen per a una nova travessia. No debades la
literatura, com tots els arts, està sotmesa a l’ebullició de la lectura i/o la
mirada, que transcriu el que llig/veu i ens ho torna subjectivament convertit
en un paisatge propi, amb el qual donarem raó als altres amb l’apassionament de
qui s’ha trobat definitivament convers a l’imaginari de l’autor que exposa els
seus sentis emocionats davant la realitat que contemplava. Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes té també el
valor afegit de ser una antologia originada amb la juguesca d’altres autors i
autores que tradueixen els poemes de Manel per superar el llindar dels
llenguatges i, potser sense voler-ho, potser sense saber-ho, certificar així l’universalitat
que també tenen els textos del seu autor. La llengua pròpia no reclou mai la
realitat que conta. La fa veritable per a poder convertir-nos en éssers
emocionables.
Supose que el millor en aquests
casos és deixar-vos un tast. Jo faré dues coses: el poema en català i després
la possibilitat que l’escolteu en castellà en la veu de l’actriu Esther Villanueva, punxant a l’enllaç. Bon profit.
A Ximo Gimeno
UN DIA TORNARÀS ALLÀ ON VAS DEIXAR
DE SER
i veuràs que el camí va quedar
bruscament interromput,
reconeixeràs els munts de sorra
plens de brossa,
les llambordes oblidades cobertes de
líquens,
les eines plenes d’òxid i escampades
per tot arreu;
hauràs, aleshores, d’inventar-te el
futur,
en les mans tindràs l’oportunitat
d’adreçar el camí cap a l’horitzó
que tu estimes,
seràs a la fi lliure entre els
pobles lliures,
mentrestant jo t’esperaré cavalcant
un nou vers
amb una rosa en les mans.
